diumenge, 9 d’agost del 2015

9/08/15 Portomarin - Santiago de Compostela

Hem dormit bé. Ens llevem a les 7 del matí, recollim i preparem totes les coses amb una facilitat tremenda. Tenim la costum agafada. Abans de sortir revisem el frens d'en Pitu. Com sempre el mecànic s'ho mira i ho repara com si no hagués pasat res. En Pitu li dona les gràcies vint vegades.


Encara no haviem sortit de l'alberg que unes nenes ens pregunten per on va el camí...Déu meu!!!

Això és el camí a Galicia. Turistes peregrins, peregrins turistes.....tots uniformats decathlon.

Sembla que la patacada al genoll aguantarà fins a Santiago.

Agafem la carretera que va paral.lela al camí. Avuí serà un dia compartit entre el camí i la carretera.

 Fem molts corriols, obagues, castanyers......però també pasem per Melide.



En Pitu ens havia dit que el millor pop del món era allà (Pulperia Ezequiel). Hi arribem massa d'hora i no hi parem.

Intentem segellar a l'esglèsia però hi havia misa, i no varem poder.

Com que era mercat setmanal (els diumenges com a Palafrugell), comprem un formatge, empanada gallega, fruita....
 Ja ho tenim tot per fer un bon dinar. Continuem amb les obagues i rierols......tot pujant i baixant.


Cada vegada estem més aprop.





En Pitu no s'ho creia. Anava cofoi. A Santiago l'esperaven els seus familiars.

Esperem trobar un bon lloc per dinar.

En Subi semblava que volia arribar a Santiago sense parar. Anava com esperitat.


Finalment parem en una esplanada a l'ombra. Ja podem dinar i recuperar forçes per l'últim tram.


Tothom treu el que ha carregat a les alforges.



No tenim temps de fer la migdiada. És cuestió d'espabilar-nos per arribar abans no tenquin l'oficina per recollir la compostela.

Així que els quilòmetres van baixant, cada cop falta menys....ara anem trobant totes les fites marcades.

 L'Enric té les forçes intactes. Valent i fort va tirant del grup.
Passem per pobles molts petits, ens veuen graners per asecar i guardar el gra.
És el segon dia que estem en terres gallegues i encar no hem vist ploure. I sembla que tampoc ho farà. El sol picava de valent, la temperatura alta....no feia xafogor.


 Finalment arribem al Monte do Gozo. Aquí va tenir lloc la trobada de la peregrinació del papa Joan Pau II. Un monument espectacular recorda aquella data.



























Ja només ens falten 5 kms per arribar a Santiago. I tot de baixada.....



























Arribem a les 6 de la tarda. Entrem a la plaça de l'Obradoiro.
Ja sentim algú que ens crida. Era en Jon...el noi que patia de mal d'amors i que va fer un tram del camí (Nájera) amb nosaltres. Ens fa la foto de rigor.
Tot son abraçades i felicitacions per haver aconseguit acabar el camí.
La catedral esta en obres. L'Enric diu que es quedarà uns dies per fotri un cop de mà...a veure si l'acaben d'una vegada.

Carrers estrets atapaits de gent, peregrins, bicigrins,.....decidim fer una cervessa amb en Pitu.
Ell va a veure els seus parents i nosaltres anirem cap al alberg.
Podeu veure tot el recorregut aquí

Quan ja tenim tot arreglat, o quasi tot,  sortim a sopar.


 JA HEM ACABAT EL CAMÍ!!!

dissabte, 8 d’agost del 2015

8/08/15 - Villafranca del Bierzo - Portomarin

Avui ens llevem d'hora. Estem en una habitació sense lliteres, dormim tots tres amb en Pitu. Una nit amb concert de si bemol per part d'en Subi, un altre en Fa d'en Lluis, l'Enric en Re sostingut i en Pitu no ho sabem.....crec que feia els acompanyaments.

Anem preparant les alforges. Ens espera el Alto de Piedrafita. Una etapa dura, i ja entrarem a Galicia. Deixem la monumental Villafranca.Podeu veure la catedral de Sta.María.























Feia fred, només 8º C, però no teniem el vent de cara del dia abans. Anàvem pujant gradualment durant 20 kms. A mitja pujada vaig trobar a faltar les ulleres. Me les havia deixat al bar on haviemfet el café o la colegiata on haviem dormit. No reculem.
Un cop arribem a Las Herrerias comença el port de Piedrafita.


 Trobem companys del Camino que també pujant el port de Piedrafita. Estem animats i contents.

 En Pitu no deixa roda d'en Subi.

 En Subi s'ho agafa amb calma i amb un somriure. És un diesel...no para, és constant. Sempre li preguntem: Com estás Subi? La resposta és invariable: bé !!!



Primer parem al coll de Piedrafita. Replegament. també s'ajunten uns bicigrinos nous. El matrimoni de Barcelona queda enrera; ja no els tornariem a veure més.




En Pitu ja era el segon dia que venia amb nosaltres.

Una parella de bicigrinos de Alcalá de Henares fan l' últim tram amb nosaltres.
Les cases son molts peculiars. L'Enric no perd punt i fa un munt de fotos. Crec que vol posar-ho de moda al Baix Empordà.











Per dins i per fora.....


Anem baixant i pujant. Encara hem de fer el Alto de Sant Roque i el Alto de Poio. Ja hem entrat a Galicía.
Ara ens toca baixada. L'Enric i jo començem per devant. Anem fent fins que ens adonem que en Pitu i en Subi no segueixen. Decidim parar. Aprofitem per fer alguna necesitat fisiológica....Els truquem.
-Que us passa nois?
Hem reventat, ha començat a sortir líquid verd per tots costats i anem pintant els boscos.
-Pujem a ajudar-vos?
Potser si, la roda fa un soroll estrany....

Caram, ara tornar a pujar, però encara no haviem fet 300 mts i els trobem allà (dos revolts més amunt)....hehehe...és ben bé que Sant Jaume vetlla per nosaltres.
L'Enric es posa en el seu paper de mecánic i ho arregla per poder continuar.
Hem perdut temps i no podrem continuar amb els plans de que teniem pensats.

Baixem cap a Triacastela. Ja estem a només 130 kms de Santiago.
Dinem entaulats. Val a dir que molt bó. Jo menjo pèsols amb pernil.
Continuem camí. Hem de dcidir si a la dreta o l'esquerra. Per Sant Xiil o per Samos.
Per l'esquerra, per Samos......és més planer i no l'havia fet abans.






 Molt bonic, i detalls del camí a la barana (foto de L'Enric)...molt preocupat per l'arquitectura, i detalls de construcció durant tot el camí.
Anem continuant el camí, en bona part pasa pel costat de la carretera.
Arribem a Sarria. Parem a sellar i fer algunes fotos. La primera intenció era arribar-hi per dinar, però l'averia va retrasar-ho, així que hi passem a mitja tarda. És la segona població del camí més gran (després de Santiago).



Desprès de Sarria agafem tot un seguit de corriols, rierols,....pujant i baixant.....pasant pel bell mig de castanyers mil.lenaris.





Volem arribar a Porto Marin. 



Quan arribem a l'entrada de Porto Marin la vista és espectacular. El Miño té una amplada considerable. 
Mentre feiem les fotos desde el pont un senyor amb molta pressa amb dona un cop a la cama que de retruc fa que toqui la viga de ferro de la valla. Em surt un bony al genoll com un ou de gallina. Ens espabilem a arribar al alberg per posar-hi gel i "radio salil".
Era el primer alberg galleg. Erem 130 peregrins....molts turistes peregrins...hehehe...

Vista del Miño desde l'alberg de Portomarin
Hem acabat amb 103 kms, amb avèries, cops,..però sense importància. Mireu aquí
Demà Sant Jaume ens espera. Queden menys de 100 kms. per arribar-hi.

divendres, 7 d’agost del 2015

7/08/15 Astorga - Villafranca de Bierzo

Hem sortit molt aviat. Eren les 7 h del matí. Fem un cafè amb llet i ja arrenquem el camí. Recollim en Pitu, que ja ens acompanyarà tot el dia. Hem de pujar fins a la creu de ferro. 

Ens parem a esmorzar a Rabanal del camino. Un entrepà de pernil amb pa amb tomata...boníssim segons en Subi. Pujant feia rasca, tot i que suàvem. El vent ens venia de cara. Passem per Foncebadón, un poblet petit que només viu del camí.







Quan arribem a la creu de ferro (el lloc més alt del camí) tots estem contents i emocionats d'haver fet el cim. 

Alguns tenien promeses fetes, altres deixem records d'algun company...fotos i més fotos, estelades...

Aquí és on deixem les pedres que haviem portat durant tot el camí....cadascú les seves, amb els seus significats.

Emocionats, contents, sensacions extranyes, i récords per molta gent.

Potser és el lloc més emblemàtic del camí, més fins i tot que la mateixa catedral de Santiago.

Molta gent deixant pedres, mocadors, inscripcions de tots tipus i en totes les llengües imaginables.





Contents, molt contents baixem cap  a Molinaseca, arribem a Ponferrada on abans d'entrar trobem a tota la colla de bascos i catalans de sempre.







El castell de Ponferrada impresiona. Es majestuós. Ja teniem ganes de parar una mica; mentre anem mirant els diferents monuments, plaçes, esglesies, busquem també un lloc on poder fer una queixalada.

Ens parem a dinar. Continuem cap a Villafranca del Bierzo.







Parem a l'alberg San Nicolás. És un ex seminari de capellans. Fem la colada i anem a fer un tomb pel poble. Hem perdut un guant de l'Enric......més tard surt entre la meva roba.
Compartim habitació amb en Pitu. Demà ens espera una etapa molt bonica i ja entrarem a Galícia.
Avui hem fet 85 Km. i hem cremat moltes calories....si voleu saber-ho cliqueu aquí

dijous, 6 d’agost del 2015

6/08/15 El Burgo Ranero - Astorga

Hem sortit a les 8h del matí amb una fresqueta guai. 
Ens hem parat a esmorzar a Ledigos. Hem menjat truita vegetal i mentre esmorzàvem ha arribat tota una tropa de bascos i catalans...jajaja estaven sorpresos que anéssim per davant seu.


Tot seguit continuem cap a León. Ens parem a canviar  una coberta de la bici d'en Subi. Arribem a la catedral de León, segellem les credencials, ens fem una foto amb en Gaudí i seguint el camí passem pel monestir de San Marcos. Molta calor.


Tot de pujada per sortir de León, passem per pobles petits al costat de la carretera nacional.


Ens parem per dinar a San Miguel del Camino i com gairebé sempre dinem pasta, el menjar dels grans esportistes, jeje. A la tarda estem ben decidits a arribar a Astorga. En Subi no para de dir que menjarem xocolata. Quan li preguntem com es troba sempre respon el mateix....bé!  ës com un diésel...però Perkins, eh?




Quan entrem a Astorga, ens parem a l'alberg municipal. 
És molt gran i sembla que s'hi estarà molt bé....en total 5 euros.
Ens dutxem i sortim a fer un tomb. Fem unes tapes de cecina de vaca, de cavall i de burro. Val a dir que la millor era la de burro. Per postres hem menjat xocolata i hojaldres...mmmmm, boníssims!...i tot regat amb cervessa leonesa. Bonissíma...tant la rossa com la tostada.

Vam trobar en Pitu de Sant Adrià i varem quedar per sortir junts al dematí. Volíem sortir d'hora perquè ens esperava un dia dur.
Si voleu saber la ruta que hem fet avui cliqueu aquí


dimecres, 5 d’agost del 2015

5/08/15 Hontanas - El Burgo Ranero


Ruta molt llarga. Hem sortit a les 8h direcció Castrojeriz.

 Hem pujat el Matajudios....Buff i de mitjana té una pujada del 12%.



Amb les cames trinxades, fem el planer fins a Frómista.

Després hem continuat cap a Frómista, on hem fet una tapa de cecina, una de morcilla i una de truita.  Ja veieu que per no perdre forces ens anem alimentant molt bé durant tot el Camino.




Trobem molt maca l'església de San Martín.


















Anem cap a Carrión de los Condes.....tot planer. Falten pocs kms per Santiago...





A Carrión de los Condes hem comprat fruita variada, un xic de meló, raïm i gaspatxo per dinar i banyar-nos al riu Carrión.




Després d'una ruta monòtona i pesada de 17 km sense res, acabem el dia a Burgo Ranero amb 112 km fets i amb molta calor. Avui dia dur.


Avui us deixem l'enllaç de la ruta que hem fet perquè la podeu mirar al wikiloc i podeu veure les fotos que ens hem fet. Cliqueu aquí