Hem dormit bé. Ens llevem a les 7 del matí, recollim i preparem totes les coses amb una facilitat tremenda. Tenim la costum agafada. Abans de sortir revisem el frens d'en Pitu. Com sempre el mecànic s'ho mira i ho repara com si no hagués pasat res. En Pitu li dona les gràcies vint vegades.
Encara no haviem sortit de l'alberg que unes nenes ens pregunten per on va el camí...Déu meu!!!
Això és el camí a Galicia. Turistes peregrins, peregrins turistes.....tots uniformats decathlon.
Sembla que la patacada al genoll aguantarà fins a Santiago.
Agafem la carretera que va paral.lela al camí. Avuí serà un dia compartit entre el camí i la carretera.
En Pitu ens havia dit que el millor pop del món era allà (Pulperia Ezequiel). Hi arribem massa d'hora i no hi parem.
Intentem segellar a l'esglèsia però hi havia misa, i no varem poder.
Com que era mercat setmanal (els diumenges com a Palafrugell), comprem un formatge, empanada gallega, fruita....
En Pitu no s'ho creia. Anava cofoi. A Santiago l'esperaven els seus familiars.
Esperem trobar un bon lloc per dinar.
En Subi semblava que volia arribar a Santiago sense parar. Anava com esperitat.
Finalment parem en una esplanada a l'ombra. Ja podem dinar i recuperar forçes per l'últim tram.
Tothom treu el que ha carregat a les alforges.
No tenim temps de fer la migdiada. És cuestió d'espabilar-nos per arribar abans no tenquin l'oficina per recollir la compostela.
Així que els quilòmetres van baixant, cada cop falta menys....ara anem trobant totes les fites marcades.
És el segon dia que estem en terres gallegues i encar no hem vist ploure. I sembla que tampoc ho farà. El sol picava de valent, la temperatura alta....no feia xafogor.
Finalment arribem al Monte do Gozo. Aquí va tenir lloc la trobada de la peregrinació del papa Joan Pau II. Un monument espectacular recorda aquella data.
Ja només ens falten 5 kms per arribar a Santiago. I tot de baixada.....
Arribem a les 6 de la tarda. Entrem a la plaça de l'Obradoiro.
Ja sentim algú que ens crida. Era en Jon...el noi que patia de mal d'amors i que va fer un tram del camí (Nájera) amb nosaltres. Ens fa la foto de rigor.
Tot son abraçades i felicitacions per haver aconseguit acabar el camí.
La catedral esta en obres. L'Enric diu que es quedarà uns dies per fotri un cop de mà...a veure si l'acaben d'una vegada.
Ell va a veure els seus parents i nosaltres anirem cap al alberg.
Podeu veure tot el recorregut aquí
JA HEM ACABAT EL CAMÍ!!!