dissabte, 8 d’agost del 2015

8/08/15 - Villafranca del Bierzo - Portomarin

Avui ens llevem d'hora. Estem en una habitació sense lliteres, dormim tots tres amb en Pitu. Una nit amb concert de si bemol per part d'en Subi, un altre en Fa d'en Lluis, l'Enric en Re sostingut i en Pitu no ho sabem.....crec que feia els acompanyaments.

Anem preparant les alforges. Ens espera el Alto de Piedrafita. Una etapa dura, i ja entrarem a Galicia. Deixem la monumental Villafranca.Podeu veure la catedral de Sta.María.























Feia fred, només 8º C, però no teniem el vent de cara del dia abans. Anàvem pujant gradualment durant 20 kms. A mitja pujada vaig trobar a faltar les ulleres. Me les havia deixat al bar on haviemfet el café o la colegiata on haviem dormit. No reculem.
Un cop arribem a Las Herrerias comença el port de Piedrafita.


 Trobem companys del Camino que també pujant el port de Piedrafita. Estem animats i contents.

 En Pitu no deixa roda d'en Subi.

 En Subi s'ho agafa amb calma i amb un somriure. És un diesel...no para, és constant. Sempre li preguntem: Com estás Subi? La resposta és invariable: bé !!!



Primer parem al coll de Piedrafita. Replegament. també s'ajunten uns bicigrinos nous. El matrimoni de Barcelona queda enrera; ja no els tornariem a veure més.




En Pitu ja era el segon dia que venia amb nosaltres.

Una parella de bicigrinos de Alcalá de Henares fan l' últim tram amb nosaltres.
Les cases son molts peculiars. L'Enric no perd punt i fa un munt de fotos. Crec que vol posar-ho de moda al Baix Empordà.











Per dins i per fora.....


Anem baixant i pujant. Encara hem de fer el Alto de Sant Roque i el Alto de Poio. Ja hem entrat a Galicía.
Ara ens toca baixada. L'Enric i jo començem per devant. Anem fent fins que ens adonem que en Pitu i en Subi no segueixen. Decidim parar. Aprofitem per fer alguna necesitat fisiológica....Els truquem.
-Que us passa nois?
Hem reventat, ha començat a sortir líquid verd per tots costats i anem pintant els boscos.
-Pujem a ajudar-vos?
Potser si, la roda fa un soroll estrany....

Caram, ara tornar a pujar, però encara no haviem fet 300 mts i els trobem allà (dos revolts més amunt)....hehehe...és ben bé que Sant Jaume vetlla per nosaltres.
L'Enric es posa en el seu paper de mecánic i ho arregla per poder continuar.
Hem perdut temps i no podrem continuar amb els plans de que teniem pensats.

Baixem cap a Triacastela. Ja estem a només 130 kms de Santiago.
Dinem entaulats. Val a dir que molt bó. Jo menjo pèsols amb pernil.
Continuem camí. Hem de dcidir si a la dreta o l'esquerra. Per Sant Xiil o per Samos.
Per l'esquerra, per Samos......és més planer i no l'havia fet abans.






 Molt bonic, i detalls del camí a la barana (foto de L'Enric)...molt preocupat per l'arquitectura, i detalls de construcció durant tot el camí.
Anem continuant el camí, en bona part pasa pel costat de la carretera.
Arribem a Sarria. Parem a sellar i fer algunes fotos. La primera intenció era arribar-hi per dinar, però l'averia va retrasar-ho, així que hi passem a mitja tarda. És la segona població del camí més gran (després de Santiago).



Desprès de Sarria agafem tot un seguit de corriols, rierols,....pujant i baixant.....pasant pel bell mig de castanyers mil.lenaris.





Volem arribar a Porto Marin. 



Quan arribem a l'entrada de Porto Marin la vista és espectacular. El Miño té una amplada considerable. 
Mentre feiem les fotos desde el pont un senyor amb molta pressa amb dona un cop a la cama que de retruc fa que toqui la viga de ferro de la valla. Em surt un bony al genoll com un ou de gallina. Ens espabilem a arribar al alberg per posar-hi gel i "radio salil".
Era el primer alberg galleg. Erem 130 peregrins....molts turistes peregrins...hehehe...

Vista del Miño desde l'alberg de Portomarin
Hem acabat amb 103 kms, amb avèries, cops,..però sense importància. Mireu aquí
Demà Sant Jaume ens espera. Queden menys de 100 kms. per arribar-hi.